ENGEGUEM DOS NOUS PROJECTES EDUCATIUS A SALT (GIRONA) I AL BARRI D'HORTA A BARCELONA (Setembre 2017)

Aquest mes de setembre PROiNFANTS inicia la col·laboració en dos nous projectes: el primer destinat a becar infants amb necessitats educatives especials de l'escola Pia de Salt, a Girona, i el segon per treballar l'educació emocional amb un grup d'infants i joves en risc d'exclusió social del centre obert Martí-Codolar al barri d'Horta de Barcelona. Amb aquestes dues iniciatives, volem evidenciar i reforçar el nostre compromís amb la infància més vulnerable que viu a casa nostra.

A Salt, PROiNFANTS de la mà de la contrapart Fundació Servei Solidari, finançarà un programa destinat a becar 8 infants de 3 a 9 anys en situació vulnerable que no poden fer front a la quota escolar. Fa 4 anys la institució educativa de l'escola Pia es va fer càrrec dels barracons existents a la perifèria de Salt per a responsabilitzar-se del Parvulari i de l'Educació primària amb un projecte innovador i compromès que fomenta la interculturalitat i treballa per reduir la segregació escolar dins de l'escola entre els alumnes autòctons i els immigrats. Salt té una taxa d'immigració molt alta, per això és tan urgent i tan important la realització d'aquest projecte. PROiNFANTS hi aportarà 5.000 euros en dos anys.

Al barri barceloní d'Horta, PROiNFANTS finançarà un nou projecte pioner d'educació emocional personalitzada al centre obert Martí-Codolar destinat a trenta nens, nenes i adolescents de 5 a 18 anys. En col·laboració amb la Fundació Magone, el programa oferirà tallers i acompanyament psicològic personalitzat a alumnes que presenten conductes de desmotivació i fracàs escolar, agressivitat o de risc d'autolesionar-se. Es treballarà tant amb els nois i noies com amb les seves famílies i amb els educadors, en la detecció i diagnòstic de la situació, la prevenció i el tractament. És un projecte de dos anys. PROiNFANTS hi aportarà 3.000 euros el 2017 i 5.000 euros el 2018.

Us seguirem informant.

dos-nous-projectes-educatius-a-salt dos-nous-projectes-educatius-a-salt

 

ENTREVISTA A CARLES GIL SAGUER (Barcelona setembre 2017)

"La clau de l’èxit de la pau interreligiosa i interètnica senegalesa és el melting pot dins les escoles"

Carles Gil Sagués és el director de l'Association Éducation Solidaire de Dakar, la nostra contrapart al Senegal. Suma més de 20 anys d'experiència en el món educatiu, tant a Barcelona com a Senegal, dins l'escola, en l'educació del lleure, en el treball amb joves migrats... i també en la coordinació de les 19 institucions de l'Escola Pia de l'Àfrica de l'Oest. Carles ens parla de com és l'educació al Senegal i de l'escola de la barriada de Thiaroye, on PROiNFANTS bequem cada any una classe de 18 alumnes i també participem en les successives obres d'ampliació del centre.

Com ha evolucionat el barri socialment als darrers 7 anys?
Tota l'Àfrica subsahariana es troba en plena explosió demogràfica. No és tan un fenomen de superpoblació (Àfrica és en general 3 cops menys densa que Europa), com de recuperació. El problema és el desordre d'aquest creixement, que es dóna fonamentalment a les grans ciutats, que passen a ser megapolis que contenen 10 milions (o més) d'habitants. El gran Dakar no s'escapa d'aquesta inèrcia. I creix en les barriades que l'envolten, amb mala urbanització i un entorn empobrit. Aquest és el context de la nostra escola. Pressió demogràfica, és a dir molts nens, però amb infraestructures deficitàries.
A nivell intern, els escolapis, hem treballat perquè l'escola no s'inundi durant l'hivernage, l'època de pluges.
Força famílies de l'escola viuen inundades amb aigües insalubres durant 4 mesos!

S'han cobert els dèficits educatius del barri amb altres projectes públics o privats?
Certament han augmentat el nombre d'escoles, tant públiques com privades amb vocació i interès públic, com la nostra. Especialment de primària. En canvi, la secundària encara es pobre i amb prou feines atén una mica més del 50% dels nens i joves en edat d'anar-hi.

Com concilia el projecte educatiu de l'escola de Thiaroye la diversitat cultural, de gènere i religiosa dels alumnes?
Per a nosaltres és molt important reproduir la societat dins l'escola, que no sigui una illa, o si és vol, que no sigui un guetto. Per això mirem si el tant per cent de varietat religiosa dins l’escola coincideix amb el de la zona. Per bé que tenim una petita descompensació, doncs les famílies cristianes estan disposades a fer llargs trajectes per a poder inscriure els seus fills a les nostres escoles.
Tothom coincideix que la clau de l’èxit de la pau interreligiosa i interètnica senegalesa és el melting pot dins les escoles.

Els alumnes que han fet el recorregut escolar han millorat les seves expectatives pràctiques d'incorporació laboral?
I tant! L'Escola, fruit de bon treball de mestres, equip directiu i alumnes (en especial els delegats), està agafant bona fama perquè té bons resultats. Una bona nota és el passaport dels nostres joves.
No obstant això, no estem focalitzats només en els resultats. Des de fa 4 anys, el pla estratègic votat en assemblea (mestres, directors, famílies, alumnes i escolapis) ens convida a entendre l'escola des de la centralitat de l'alumne, i a treballar l'educació integral. Els valors, la intel·ligència emocional, saber viure junts... comença a formar part de l'ADN de les nostres escoles.

Entrevista-Carles-Gil-Saguer

 

ELS PITJORS MONSONS EN ANYS INUNDEN MUMBAI (Setembre 2017)

L'Índia ha sofert aquest estiu les pitjors inundacions en dècades, que han causat més de 650 morts i han afectat prop de 20 milions de persones. Tot i així, a Mumbai, els monsons no aturen la vida i la seva arribada se celebra amb alegria.

Les inundacions són habituals en època dels monsons (que van del juny fins a finals de setembre o octubre) però aquest any han estat qualificades per la Creu Roja com les pitjors en dècades. A Mumbai a la barriada de barraques de Dohngri on PROiNFANTS ha desenvolupat algun dels seus projectes de nutrició, les pluges van provocar l'esfondrament del Bhendi Bazaar, un vell edifici de 4 plantes, amb més de trenta morts i els caos a la ciutat durant dies. Les continues construccions en terrenys inundables i zones costaneres, així com la quantitat de residus plàstics que obstrueixen els canals i drenatges, juntament a la manca de planificació urbanística, fan que la ciutat sigui particularment vulnerable a les tempestes.

Malgrat la desgràcia, quan li preguntem a Primi Vela, directora de la residència femenina Ankur, on PROiNFANTS finança diversos projectes, com van viure els monsons, ella destaca la frase d'una periodista de Mumbai: "Quan el cel plora, els mumbaikars (habitants de Mumbai) brillen". I és que durant aquells dies també va sortir el millor de la ciutat, la solidaritat dels seus veïns i veïnes: "Els temples, esglésies i mesquites es van obrir de bat a bat per acollir els necessitats retinguts per les aigües que no podien tornar a casa i de les barraques inundades en sortien dones amb te i menjar per oferir a qui els necessités. Aquells dies, el crit de guerra va ser "Junts ens salvarem".

La Germana Vela ens explica també que durant els monsons la ciutat no es paralitza, i que els infants, encara que amb l'aigua fins als genolls, van continuar anant a l'escola. Recorda també que el monsó és sobretot una estació feliç i se celebra amb alegria, perquè es sinònim d'aigua, un recurs vital en un país on el 70% de la població viu del camp. "Les pluges refresquen el país i alleugen la calor extrema de l'estiu. L'aigua és vida, és una benedicció del cel. A Mumbai les pluges són impressionants, la natura s'embelleix, tot brilla, s'caba la pols i l'aigua cau sense parar".

monzons-inunden-mumbai