Entrevista a Carles Ruiz (Salt, novembre 2018)

Carles Ruiz: "L'autèntica transformació social és que alumnes de diverses realitats puguin conviure cada dia"

Joan A. Pons-Serés (President de PROiNFANTS) i Carles Ruiz (Director del centre)

Salt, Girona, més d’un terç de la seva població és d’origen estranger. Un 45% de l’alumnat tenen pares immigrants, i això es tradueix en un elevat desequilibri a les aules.

PROiNFANTS impulsa des del 2017 un programa de beques a l’Escola Pia que, a més d’oferir una oportunitat als infants amb baixos recursos, vol reduir la segregació i fomentar la cohesió social.

Parlem amb el director del centre, Carles Ruiz, qui destaca aquesta diversitat com una oportunitat de creixement de la comunitat.

En què consisteix el programa anual de beques que finança PROiNFANTS?

Ajuda a cobrir les despeses econòmiques bàsiques d’aquells alumnes en situacions socials desfavorides. Així, ens assegurem que aquests alumnes segueixin escolaritzats i mantenim els objectius de fer una escola per a tothom, també per a famílies en situacions precàries, i, evidentment, de donar una oportunitat educativa oberta, amb una metodologia poc tradicional i encarada a treballar la inclusió.

Quin ha estat l’impacte del programa?

Ha estat més que positiu. Ens ha ajudat a donar cobertura econòmica a famílies molt necessitades i tenim una quantitat important d’alumnes en aquesta situació.

Com evolucionen els infants becats, i com influeix el programa de beques personalitzades en la resta d’alumnes que no se’n beneficien directament?

Afortunadament amb aquestes ajudes ens assegurem que els alumnes becats segueixin en el nostre projecte, que treballa per a la inclusió i la transformació social. Així doncs, evitem que vagin a altres escoles més cèntriques però que han esdevingut escoles “gueto”. Les públiques, amb un índex d’immigració elevadíssim, i la resta de concertades, amb una presència d’immigració mínima. Nosaltres vam començar amb un índex d’immigració del 87%, però al créixer de forma progressiva cada any, hem treballat dur per a fer un projecte per a tothom i actualment estem en un 50%. Això significa que la població autòctona ha apostat per escolaritzar els seus fills i filles en un projecte on la diversitat és present de forma equilibrada.

Aquesta és l’autèntica transformació social: que alumnes de diverses realitats puguin conviure cada dia amb normalitat, sense haver d’estar en centres diferenciats.
A la nostra escola ni l’origen, ni la raça, ni la religió o la situació econòmica han de ser un obstacle per a la convivència.

Quina és la teva experiència personal en el món de la cooperació per a la educació de col·lectius exclosos o en risc d’exclusió?

La meva experiència és agredolça. És un goig acompanyar en el procés educatiu infants amb unes situacions extremadament delicades i intentar que el seu dia a dia a l’escola sigui una oportunitat de futur, per tal que quan siguin adults puguin millorar el món. Pot semblar un discurs molt innocent, però són aquestes generacions les que faran canviar moltes situacions i mirades, si som capaços d’oferir una bona convivència real.

Però també hi ha situacions més amargues: famílies que marxen de l’escola per anar a viure a altres països on pensen que tindran més oportunitats que aquí. Aquests comiats són molt durs per a la nostra petita escola, perquè intentem potenciar la relació família-escola i generem uns vincles molt estrets.

I també és terriblement trist quan l’Administració no dóna el suport ni les ajudes necessàries, pel fet d’etiquetar-te amb la marca “ escola concertada i religiosa”, malgrat ser un centre d’alta complexitat i aconseguir en molts pocs anys una escola sense segregació.