Fotografia. Sara Barrera
Amb un creixement econòmic de gairebé el 8% durant els darrers anys, gran part de la informació que podem llegir als diaris actualment sobre l’Índia està relacionada amb aquest dinamisme i amb el protagonisme creixent dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica) al mercat mundial.
No obstant, malgrat els bons índexs de desenvolupament econòmic, els índexs de desenvolupament humà (IDH) que presenta l’Índia disten molt dels que serien desitjables. L’IDH es basa en un indicador social estadístic que contempla tres paràmetres: vida llarga i saludable, educació, i nivell de vida digne. Un dels aspectes amb afectació directa sobre aquests tres paràmetres és el nutricional.
Segons el darrer informe sobre nutrició d’UNICEF publicat a l’abril de 2013, un de cada quatre nens menors de 5 anys pateix desnutrició crònica, que produeix endarreriments en el creixement i d’altres seqüeles claus per al desenvolupament personal i la capacitat cognitiva, amb la conseqüent afectació en el desenvolupament del país.
Els resultats d’aquest informe, però, ofereixen evidències que s’està assolint un progrés en la lluita contra ladesnutrició, que esdevé la cara oculta de la pobresa per a 165 milions de nens amb edat compresa entre els 0 i els 5 anys. L’informe mostra que el progrés accelerat és possible i necessari, i destaca els èxits en l’ampliació i millora de les polítiques de nutrició, programes i canvis de comportament a 11 països, entre els quals es troba l’Índia, juntament amb Etiòpia, Haití, Nepal, Perú, Ruanda, República Democràtica del Congo, Sri Lanka, Kirguistà, República Unida de Tanzània i Vietnam.
No obstant, en el cas de l’Índia, ens trobem encara amb que:
– Més del 50% de la mortalitat infantil està directa o indirectament relacionada amb la desnutrició.
– Un de cada dos nens està desnodrit.
– Un de cada tres pateix anèmia.
– Un de cada dos nounats es troba en risc de tenir una capacitat d’aprenentatge minvada a causa de la deficiència de iode.
Fotografia. Sara Barrera
Segons les dades d’UNICEF, l’Índia registra encara un nombre de nens amb desnutrició crònica que supera els 61 milions, però la millora en aquest aspecte es va produint lentament. AMaharashtra, l’estat més ric del país i el segon més poblat, el 39% dels nens menors de dos anys patia desnutrició crònica durant el període 2005-2006. Aquesta xifra, però, es va reduir al 23% l’any 2012, segons l’enquesta nutricional realitzada en aquest estat.
La desnutrició crònica, juntament amb altres formes de desnutrició, es redueixa través d’una sèrie de passos simples i comprovats, com la millora de la nutrició de les dones, la lactància materna immediata i exclusiva, el subministrament de vitamines i minerals, així com la ingesta de menjar adequat–especialment durant l’embaràs i els dos primers anys de vida del nen-.
Des d’AASARA s’està avançant molt en la millora d’aquest aspecte mitjançant projectes com el programa combinat de nutrició i escolarització.
Amb el programa combinat de nutrició i escolarització a l’slum de Ganeshnagar, s’ha aconseguit, juntament amb la contrapart Sisters of Charity of Ste. Anne, que 100 nens i nenes d’entre 6 a 14 anys recullin cada matí una ració alimentària diària –consistent en 150 ml. de llet, dos ous i un sac d’arròs–, a canvi que les seves famílies es comprometin a portar-los a l’escola pública. De la mateixa manera, Aasara està finançant altresprojectes, desde d’acollimentfins les beques escolars, desde la rehabilitació de nens discapacitats fins a l’ assistència sanitària.
Queda encara molt camí a recórrer, però el que és més important és que s’està avançant en el bon sentitamb la col·laboració d’entitats de cooperació que, com en el cas d’Aasara, estan especialitzades en donar suport a aquest col·lectiu de nens i nenes dels carrers i dels slums de l’Índia.
Laura Pardo
Periodista – Màster en RRII, Seguretat i Desenvolupament
