El 16 de desembre del 2013, la Jyoti Singh, una estudiant de fisioteràpia de Nova Delhi, va anar a veure la pel·lícula ‘La vida de Pi’ amb el seu amic Awindra Pandey. Acabat el film, van agafar l’autobús per anar cap a casa. Ja de camí, uns desconeguts els van increpar, qüestionant, sobretot, el fet que una noia es divertís “a aquelles hores de la nit” (per cert, eren les vuit del vespre). La Jyoti i l’Awindra els van ignorar, i aquí va començar el seu desgraciat malson: a banda de ser violats i torturats brutalment per sis homes, van ser abandonats al mig de la carretera sense cap mirament.
L’Awindra va sobreviure a la pallissa. Malauradament, la Jyoti va morir al cap d’uns dies a causa de la brutalitat de les agressions. Si bé la llum de la noia es apagar (Jyoti significa ‘llum’ en hindi), el seu cas va provocar a l’Índia una onada de protestes contra la violència masclista sense precedents. Dia rere dia, milers de persones, sobretot estudiants, cridaven per una societat més justa, tot qüestionant la tradició patriarcal imperant, que afirma que la dona és inferior a l’home. Gràcies a l’interés mediàtic internacional d’aquestes manifestacions i la pressió de grups feministes, la legislació del país es va endurir contra els violadors.
Amb l’objectiu de retre-li un homenatge a la Jyoti, i en extensió, totes les víctimes de maltractaments (segons el govern de l’Índia, es viola una dona cada vint segons), el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, s’havia d’estrenar tant a Anglaterra com a l’Índia el documental ‘La filla de l’Índia’. Dirigida per Leslee Udwin, descriu els fets que van patir la parella d’amics a l’autobús tant amb entrevistes com recreacions als llocs dels fets. Al fer-se públic que a la cinta hi apareixia el testimoni d’un dels agressors, en Mukesh Singh, l’estat indi va paralitzar l’emissió, argumentant que la cinta incita la violència, pot causar tensions i problemes a l’ordre públic. Tot i això, ‘La filla de l’Índia’ es va emetre per la cadena britànica BBC, l’ens productor del documental.
Segons apareix a la cinta, per eradicar casos de violència com aquest, és indispensable l’educació. Està demostrat que el coneixement actua com a vacuna: és sinònim de prevenció. En un país on estan prohibides les ecografies i no es permet saber el sexe del nadó per així evitar els feminicidis, i on la tradició mana unes pautes de conducta que tota bona dona ha d’obeir, és més que necessària la divulgació i educació. Sigui a través de documentals, a les escoles o als llocs de feina. No millorem en qüestió de drets humans si mirem cap a una altra banda tot pretenent que no ha passat res i que és un cas aïllat.
Per sort les xarxes socials són imparables: el dia de l’emissió de la pel·lícula a Anglaterra, el hashtag #indiasdaughter va ser una de les notícies més comentades del món. I malgrat la prohibició de l’Índia… es pot veure el documental subitulat en anglès, aquí. No us el perdeu.
http://www.pbs.org/newshour/rundown/documentary-india-gang-rape/
Sara Barrera Sutorra.
Periodista.
