Els processos d’urbanització accelerada s’han convertit avui dia en una realitat que els governs han d’afrontar amb èxit per tal d’assegurar-ne la seva sostenibilitat. La població urbana del món augmentarà en 1,4 mil milions de persones en els propers 20-30 anys, i no ser capaços de respondre adequadament a aquests canvis comportarà greus repercussions sobre les condicions de vida, la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament econòmic de les nostres ciutats. Els assentaments urbans il·legals o slums han estat un dels resultats d’aquest procés, la solució a la que han arribat aquells que, amb molt d’enginy i pocs recursos, organitzen la seva vida als suburbis.
Es preveu que l’any 2030 la població mundial superi els 8 mil milions d’individus i que el 2050 s’assoleixi la xifra de 9 mil milions d’habitants. La major part d’aquest creixement es produirà a les àrees urbanes, i el nostre futur dependrà de la capacitat que tinguin els governs nacionals i sub-nacionals per a gestionar-lo. Un dels riscos potencials de l’augment de la densitat demogràfica és la concentració de la població en assentaments informals il·legals [1].
Segons les dades oficials de Nacions Unides, un de cada tres habitants urbans viu en aquests assentaments, en la majoria de casos en condicions d’insalubritat, sense accés als serveis bàsics i amb el risc de perdre-ho tot si es produeixen els desallotjaments. Malgrat que és una dada positiva si es compara amb la xifra de fa deu anys (moment en què la proporció assolia el 39%, amb 200.000 persones més en aquesta situació) i que aquest descens ha anat en línia amb el que estipulaven els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, cal conèixer la realitat dels slums per evitar que s’amaguin sota l’estora de la suposada planificació urbana que duen a terme molts governs [2].
En el cas específic de l’Índia, es calcula que actualment 1 de cada 6 habitants viu als anomenats slums, els assentaments informals als suburbis de les grans ciutats on l’accés als serveis bàsics és pràcticament inexistent
No obstant, les xifres publicades sobre els slums són confuses i habitualment errònies. Les dades de registre només havien arribat fins ara de la mà de les ONGs de la zona que han realitzat estudis estimatius. L’estat encara no reconeix plenament les mancances que pateixen els seus habitants.
Tot i així, el diari The Times of India publicava el passat mes de gener un article sobre els cens dels slums que havien dut a terme respectivament la Oficina del Cens i la Organització Nacional de Mostreig i Enquestes, on es conclou que les dues organitzacions han tret a la llum dades radicalment diferents que han deixat sorpresos a la societat i a la classe política. La diferència entre ambdós registres és tan gran que, sense poder ser justificada en base al marge d’error, ha aixecat de nou les sospites sobre els imprecisos estudis estadístics duts a terme a l’Índia, especialment quan aquests fan referència a les classes socials més baixes.
A un altre dels articles sobre el tema que apareixia publicat a The Hindu el passat mes d’octubre, es mostra que durant el darrer cens de l’any 2001 el recompte d’habitants als slums ascendia a 52 milions, mentre que en l’actualitat la xifra ha ascendit fins als 65 milions. El dubte sobre la fiabilitat de les dades fa que haguem de prendre aquestes dades com a dades estimatives.
Segons The Hindu, en aquest últim cens es van classificar els slums en tres categories: notificats, reconeguts i identificats. Els dos primers han estat registrats per les autoritats oficials, mentre que els slums identificats no tenen status legal com a slum, i per tant els seus habitants no tenen accés a la protecció jurídica ni als serveis municipals. Tot i així, son els que concentren la major part dels habitants, normalment amb unes 60-70 barraques per slum, on viuen prop de 300 persones.
A l’article es destaca com a curiositat el fet que el 70% dels seus habitants tenen televisió, i el 64% dispositius de telefonia mòbil, amb una proporció molt similar a la mitjana general de la població urbana a l’Índia.
Vídeo: Slums of India [BBC Documentary]
http://www.youtube.com/watch?v=Vmpe4RuTTmw
Aquests barris marginals són els que concentren la major part de població pertanyent a les castes desfavorides -1 de cada 5 habitants, davant dels 1 de cada 10 que es comptabilitzen a l’Índia en el seu conjunt-. Amb escasses oportunitats de formació, la taxa d’alfabetització als slums ronda el 77.7%, proporció inferior a la mitjana urbana.
Per a molts els slums no son pas el problema, sinó que han esdevingut la solució: arran d’una manca d’efectivitat dels governs per fer front a aquestes realitats, ha estat la opció escollida per aquells qui, dotats de molt d’enginy però pocs recursos, han convertit la vida als assentaments en la solució per compensar la manca d’habitatge, especialment als països en desenvolupament.
Tampoc no és el resultat de la manca d’oportunitats laborals: de fet, homes i dones dels barris marginals a l’Índia són treballadors en actiu amb una taxa més elevada que la que es presenta a les àrees urbanes, si bé és cert que un nombre inferior manté la feina durant tot l’any –ocupant-se principalment de feines de caràcter més estacional-. El problema rau en el fet que, amb jornades completes de 12 hores i 7 dies a la setmana, el sou no els arriba per al seu manteniment i el de les seves famílies. A més, una de les causes que fa que els governs no proveeixin amb una bona cobertura social bàsica és la de pressuposar que la xarxa familiar és l’encarregada de facilitar aquestes atencions.
En aquest sentit, Aasara treballa en diversos projectes d’alfabetització, nutrició i serveis de rehabilitació de discapacitats físics i psíquics, a més a més d’oferir suport integral a fills de mares solteres, serveis d’ambulatori, tallers i beques de batxillerat. Tota aquesta cobertura es brinda a diversos slums a l’Índia (principalment els d’Ulhasnagar, Ganeshnagar, Andheri, Dindoshi, Mira Road i Jogeshwari) de manera conjunta amb les seves contraparts locals.
[1] http://issuu.com/uclgcglu/docs/re_gold_iii_esp
[2] http://www.unhabitat.org/documents/media_centre/APMC/Slum%20trends%20in%20Asia.pdf
Laura Pardo
Periodista – Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament
