Blog PROiNFANTS

Les raons que justifiquen l’acceleració de l’acció mundial contra el treball infantil i l’escassetat d’oportunitats laborals decent pels joves són molt clares. Segons les dades del darrer informe de l’Organització Internacional del Treball sobre treball infantil (2015) [disponible a http://www.ilo.org/ipec/Informationresources/WCMS_372648/lang–es/index.htm], uns 168 milions de nens són víctimes del treball infantil i, al mateix temps, hi ha 75 milions de joves de 15 a 24 anys que es troben en situació d’atur. Molts més són els que han de conformar-se amb feines que no ofereixen ingressos equitatius, seguretat als llocs de treball ni protecció social de cap tipus.

Una noia jove de 23 anys i la seva germana de 15 han estat condemnades a ser violades .

Aquesta és la pena que se’ls imposa a conseqüència de que el seu germà va fugir amb una dona casada.

Fotografia de archivo

A Uttar Pradesh, al nord de l’Índia, un consell municipal ( format sols per homes), ha condemnat a Meenakshi  de 23 anys i a la seva germana de 15 anys a ser violades i com que amb això no en tenien prou i creien que la pena no era prou visible i publica, se les obliga a desfilar nues per la població.

Acabo de llegir el document ‘Educació per a Tots 2014’ de l’UNESCO. Es tracta d’un informe de seguiment que té com a objectiu informar, influenciar i lluitar perquè determinades xifres en l’àmbit de l’educació no ens esgarrifin i siguem capaços de canviar-les.

Em centro en l’apartat dedicat a l’Índia: el 37% dels adults analfabets del món, viuen a l’Índia. Això són 287 milions de persones que ni saben llegir ni escriure; es com multiplicar per 40 la població de Catalunya.

Seguim amb les dades i em centro amb l’escolarització dels infants de l’Índia. Si bé a l’escola primària la taxa d’assistència a classe és del 83%, aquesta xifra cau en picat a l’escola secundària: un 59% d’assistència pels nens, i un 49% per les nenes. D’això se’n desprèn que la meitat dels nens i nenes de l’Índia d’entre 12 i 16 anys no saben ni llegir ni escriure.

I això… per què?

El 16 de desembre del 2013, la Jyoti Singh, una estudiant de fisioteràpia de Nova Delhi, va anar a veure la pel·lícula ‘La vida de Pi’ amb el seu amic Awindra Pandey. Acabat el film, van agafar l’autobús per anar cap a casa. Ja de camí, uns desconeguts els van increpar, qüestionant, sobretot, el fet que una noia es divertís “a aquelles hores de la nit” (per cert, eren les vuit del vespre). La Jyoti i l’Awindra els van ignorar, i aquí va començar el seu desgraciat malson: a banda de ser violats i torturats brutalment per sis homes, van ser abandonats al mig de la carretera sense cap mirament.