Petita història del fons, en memòria de la Maria Lluïsa Farré Sanpera, a Aasara.

La Maria Lluïsa era una persona amb una gran vitalitat i entusiasme, algú que posava molta energia en les coses que feia. Els seus interessos eren múltiples, des de l'àmbit de la cultura, les arts plàstiques o la música, fins a les coses de la natura –els ocells, els arbres, els paisatges, la seva conservació.

Li agradava força viatjar a llocs que la fessin vibrar. Sovint això li permetia posar de manifest els seus sentiments d'indignació davant les injustícies, de simpatia per les nenes d'aquelles regions on queden relegades a una situació de clara inferioritat, o de profunda commoció davant les dones desemparades que, a més, acaben sent qui tira endavant els fills o tota la família.

Un exemple, anecdòtic però freqüent, d'aquesta manera de veure –de viure– les coses, sorgia quan, en viatges per zones poc desenvolupades, tenia l'oportunitat de fer aquells petits obsequis que els infants solen demanar als viatgers. En aquestes ocasions, el seu gran neguit era assegurar que les receptores preferents fossin les nenes, encarant-se, quan calia, amb els xicots que prenien posicions dominants dins del grup.

Un altre testimoni n'és la foto que acompanya aquestes línies, on apareix amb dones de la zona de Bharatpur, al Rajasthan. Sorprèn pensar que per a ella aquesta era "la foto preferida" d'un viatge per diversos paratges de l'Índia, l'any 2007, en què, evidentment, no van faltar imatges impactants i emocions de gran intensitat; de fet, va ser l'única fotografia de la qual va demanar-ne l'ampliació. En les seves visites a l'Índia també es va manifestar colpida per "l'espectacle" d'explotació infantil a les andanes de les estacions.

En un parell d'oportunitats, primer l'any 1994 i més endavant el 2000, va deixar constància escrita de la seva voluntat de que, si faltava, una part dels bens que hagués aconseguit en vida es convertissin en una donació per a iniciatives solidàries, de desenvolupament. Les circumstàncies van fer que aquest desig no constés en el seu últim testament, d'alguna manera a desgrat seu, quan ens va deixar el 28 de desembre del 2010. És per això que, quan ha estat possible, s'ha constituït un fons commemoratiu en record seu.

S'ha volgut que l'entitat canalitzadora d'aquest "llegat" fos Aasara (ara PROiNFANTS), ONG que ella no va tenir ocasió de conèixer però que, per les seves característiques, respon àmpliament al que podem imaginar que ella hauria preferit: orígens en l'empara dels nens de les estacions de l'Índia i d'altres street children, clara posició en favor de les nenes i noies adolescents, execució de tasques encomanada a agents locals indis, minimització de despeses generals,...

És una satisfacció pensar que aquesta contribució, que s'estén al llarg d'uns pocs anys, serveix per ajudar a que funcionin, entre altres, activitats com el projecte de fills de vídues –als centres de dia de l'organització Ashadeep i amb volguda orientació de gènere–, el qual en queda vinculat com a projecte "In memoriam Maria Lluïsa Farré".

Seria bo que més gent s'engresqués a emprendre iniciatives d'aquest tipus o que, qui vulgui sumar-se a aquest petit homenatge a la Maria Lluïsa, ho notifiqui en fer la seva aportació a PROiNFANTS.

F.M.S.

<< Tornar