Barcelona

El municipi de Barcelona s'organitza en deu districtes, cadascun dels quals, al seu torn, es divideix en barris, fins a un total de 73 barris a tota la ciutat.

La xifra oficial de població, al municipi de Barcelona, l’1 de gener de 2014, era de 1.602.386 persones, un 47,3% homes i un 52,7% dones. Per orígens, un 59,6% serien nascuts a Catalunya, un 18,7% a la resta d’Espanya i un 21,7% haurien nascut a l’estranger.

Barcelona, a més de ser la capital de la província, és el cor de l’àrea metropolitana, que engloba 33 municipis de la seva zona d’influència. L’any 2013 tenia 3.228.569 habitants, amb una proporció menor de gents nascudes a l’estranger (el 19,2%) que la capital, i una proporció similar de nascuts a Catalunya: el 59,2%.

Nou Barris

Tot i el seu nom, que es remunta als orígens, el districte de Nou Barris està constituït per 13 barris, entre ells el de Ciutat Meridiana.

El districte de Nou Barris té tres característiques molt significatives:

• En el seu desenvolupament ha tingut una forta influència l'arribada massiva -en les dècades de 1950, 1960 i, en menor mesura, 1970- de població immigrant procedent d'altres comunitats de l'Estat espanyol. Un èxode massiu cap als grans nuclis urbans provocat per la situació d'extrema pobresa que imperà en algunes zones de la península durant els anys de la postguerra. Des dels anys 90 es produeix una segona onada migratòria, resultant en l'acollida de nous veïns i veïnes procedents, fonamentalment, de països extracomunitaris; encara que vinguin de més lluny i que parlin en ocasions llengües diferents, els seus projectes migratoris són similars dels que tenien els primers immigrants del districte: volen accedir a un treball en condicions, a un habitatge digne, i, igual que els seus predecessors, les condicions en les que viuen solen ser difícils, sobretot al principi.
• Presenta els valors més negatius i desfavorables de molts indicadors relatius a les condicions i la qualitat de vida, quan es comparen amb la resta de districtes de la ciutat.
• Sempre ha estat notable l'existència i el desenvolupament d'un ampli i dinàmic teixit associatiu, que encara avui conserva la seva força i el seu potencial, arrelat al districte.

Citacions del manifest “No és pobresa, és injustícia”, emès el novembre de 2014 per les més de 100 entitats que conformen el col·lectiu Nou Barris cabrejada:

• Les dades de l’Informe “Distribució de la renda familiar disponible (RFD) per càpita a Barcelona” de l’any 2012 demostren que Nou Barris, des del punt de vista de la renda disponible, és un districte pobre. La renda familiar disponible per càpita és de 10.799 euros/any a Nou Barris, mentre al districte que el segueix és de 13.790 euros/any, i la mitjana de Barcelona és de 18.912 euros/any. 6 dels 10 barris més pobres de Barcelona estan en el districte de Nou Barris.
• L’any 2013 es van atendre 11.136 persones als Centres de Serveis Socials Bàsics al districte de Nou Barris, essent per primer cop el districte amb més persones ateses, una xifra que representa el 15,7% del total de persones ateses a la ciutat.
• L’any 2013, 1.075 persones del districte tenien reconeguda la prestació de Renda Mínima d’Inserció, la qual cosa suposava que el 20,7% de persones amb prestació a la ciutat de Barcelona vivien al districte de Nou Barris, quan la seva població és de l’ordre del 10% de la població total de la ciutat.
• L’Informe de la Síndica de Greuges [municipal] assenyalava que l’any 2013 va supervisar 326 reclamacions sobre habitatge de protecció oficial i serveis socials bàsics, cinc vegades més que l’any 2012. D’aquestes 326 reclamacions, el 80% les van fer veïnes i veïns de Nou Barris.
• L’any 2012 es calculava que aproximadament el 25% del total de desnonaments a Barcelona eren a Nou Barris, la qual cosa suposaria 5 ordres de llançament per dia.
• Les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona de 2012 mostren un creixement del nombre d’embarassos i naixements en noies adolescents (joves de 15 a 19 anys) molt major que a la resta de la ciutat. La taxa la fecunditat en noies joves de Nou Barris (14,9 naixements per 1.000 dones de 15 a 19 anys el 2010), és el doble que la de la mitjana de la ciutat de Barcelona (7,5 naixements per 1.000 dones de 15 a 19 anys el 2010).
• Durant la crisi, i especialment a partir de l’any 2012, les dificultats relacionades amb l’alimentació han anat incrementant-se. Des de les escoles del districte s’ha alertat dels problemes d’alimentació dels infants, i els bancs d’aliments i punts de recollida d’aliments han passat a formar part de la normalitat del districte de Nou Barris. Sembla que es detecta un augment de casos d’obesitat infantil (fruit de la distorsió alimentària i de l’escàs accés a proteïnes i vitamines), i de problemes de creixement.
• Nou Barris és el districte de la ciutat amb un percentatge més baix de titulats superiors: un 11,3% de persones que vivien al districte l’any 2013 eren titulades superiors, i la mitjana a Barcelona ciutat era del 27,5%.
• L’estimació de la taxa d’atur a Nou Barris (març 2014) és d’un 19,6%, la més alta de Barcelona. Dels 10 barris amb més atur registrat de Barcelona, 7 estan a Nou Barris (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Guineueta, Canyelles i Verdum).

Ciutat Meridiana

Dins de la situació descrita per al conjunt del districte, aquest és el barri on es troben, en molt aspectes, les pitjors situacions de tot Barcelona.

Ciutat Meridiana és el barri de Barcelona que presenta, l’any 2012, l’índex de renda familiar disponible per càpita (RFD; Barcelona = 100) més baix. Era d’un 37,5 enfront dels 240,7 que prenia el valor de l’índex en el barri més ric.

Ciutat Meridiana es va empobrir més d’un 36% entre 2008 i 2012.

El percentatge d’aturats sobre població en edat laboral, amb dades de gener 2014, era del 20,2%, la pitjor xifra de tots els barris de Barcelona, que tenia una mitjana conjunta del 10,4%.

Llevat d’un barri a la Zona Franca amb una població molt escassa, Ciutat Meridiana, així com el barri de Torre Baró del mateix districte, té la xifra més alta a Barcelona de població sense estudis o tant sols amb estudis primaris: un 47,6%.

<< Tornar